neutropènia

La neutropènia és una reducció del nombre de neutròfils en sang. En adults, es considera neutropènia quan el comptatge absolut de neutròfils (ANC) és inferior a 1,5 × 10^9/L. Es classifica en lleu (1,0–1,5 × 10^9/L), moderat (0,5–0,99 × 10^9/L) i greu (<0,5 × 10^9/L). L’agranulocitosi, és a dir un ANC molt baix (<0,5 × 10^9/L), constitueix una emergència clínica per risc d’infeccions severes.

Causes: poden ser congènites o adquirides; les causes adquirides són les més freqüents i inclouen quimioteràpia o radioteràpia, certs fàrmacs (per exemple clozapina, carbimazol, metotrexat, sulfonamides), infeccions virals, malalties de la medul·la òssia (anomàlies o infiltracions), deficiències nutricionals (B12, folat) i malalties autoinmunitàries. Les neutropènies poden presentar-se en conjunt amb esplenomegàlia o alcoholism. Hi ha formes congènites que poden ser permanents o cícliques.

Manifestacions i diagnòstic: molts pacients són asimptomàtics; la presentació habitual és infeccions recurrents o febre. El diagnòstic es basa en un hemograma complet amb diferencial; si és persistent o greu, poden requerir estudis addicionals de la medul·la òssia per determinar l’etiologia. En infecció febril neutropènica, s’inicien antibiòtics de forma urgent després de l’avaluació inicial.

Gestió: depèn de la gravetat i de la causa. En neutropènia lleu sense símptomes, és possible vigilar i tractar l’evolució. En neutropènia relacionada amb teràpies anticanceroses, poden utilitzar-se factors estimulants de neutròfils (G-CSF) i tractar les infeccions amb antibiòtics adequats; es recomanen mesures preventives (higiene, evitar exposicions, vacunacions segons recomanacions). En alguns casos, la neutropènia és crònica i requereix seguiment especialitzat.

Pronòstic: la gravetat i la curació depenen de la causa subjacents; la neutropènia transitòria associada a teràpia és sovint reversible, mentre que les formes cròniques poden requerir tractament a llarg termini.