fisiològics

Fisiològics és el conjunt de processos i funcions que permeten a un organisme viure, funcionar i mantenir l’estabilitat interna. El terme es refereix generalment a la fisiologia, la ciència que estudia com funcionen els éssers vius a nivell de sistema, òrgan i cèl·lula, en contrast amb àmbits patològics o bioquímics no centrats en la vida normal.

Els sistemes fisiològics principals inclouen el nerviós, el cardiovascular, el respiratori, el digestiu, l’excretor, l’endocrí i el immunitari, així com el sistema muscular i esquelètic. Acompanyant aquests, la regulació metabòlica i l’homeòstasi són aspectes clau: mantenir la temperatura corporal, el pH, la concentració de nutrients i l’equilibri d’aigua i sodi. Exemple de variables fisiològiques són la freqüència cardíaca, la pressió arterial, la ventilació, la glicèmia i els nivells d’oxigen en sang.

Els estudis fisiològics utilitzen mètodes in vivo i in vitro, així com tècniques d’electrofisiologia, imatge mèdica, i assaigs bioquímics per comprendre com funcionen els sistemes, com respondien a estímuls i com es produeixen adaptacions. Aquest coneixement és essencial en medicina, veterinària, salut pública i investigació biomèdica, així com en l’esport i el desenvolupament de dispositius mèdics i intervencions terapèutiques. En resum, els aspectes fisiològics expliquen què fa possible la vida en condicions normals i com canvien en resposta a factors interns o externs.