estímuls

Els estímuls són esdeveniments o variables de l'entorn que provoquen una resposta en els organismes. Poden ser externs, com la llum, el so o el contacte, o interns, com la fam, el dolor o l'equilibri. A través de la percepció i la fisiologia, els estímuls orienten la conducta i les respostes d'adaptació.

Classificació general: segons la naturalesa poden ser sensorials (visuals, auditius, olfactius, gustatius, tàctils), químics o conductuals; segons el seu origen, externs o interns; segons la relació amb el subjecte, positius o negatius (afecten favorablement o no). També s'analitzen segons la intensitat i la capacitat de ser detectats (llindars de detecció i discriminació).

Quan s'identifiquen, els receptors sensorials realitzen la transducció, convertint l'estímuls en senyals nerviosos que viatgen pel sistema nerviós fins al cervell. Allà es processen i poden desencadenar una resposta, des de reflexos ràpids fins a accions conscients. En psicologia, conceptes com l'estímul no condicionat, l'estímul condicionat i les respostes condicionades descriuen com els estímuls poden adquirir significat a través de l'aprenentatge.

Els estudis sobre estímuls són claus en psicologia, neurociència, ergonomia i disseny de productes, ja que la detecció, la intensitat i la qualitat dels estímuls influeixen en la percepció, en l'ergonomia dels entorns i en l'eficiència de la comunicació visual i sonora.

Vegeu també percepció, sensibilitat, llindars i condicionament.