sensibilitat

La sensibilitat és la capacitat de percebre estímuls i de respondre a ells. Pot referir-se tant a organismes vius com a sistemes artificials o a atributs psicològics. En sentit ampli forma part de la capacitat de detectar canvis per generar una resposta adequada.

En biologia, la sensibilitat és la funció dels òrgans sensorials per detectar estímuls com llum, so, calor, pressió, dolor, gust i olor, i transformar-los en senyals nerviosos que el cervell interpreta. L’estímul mínim necessari per desencadenar una resposta s’anomena umbral; la intensitat i la qualitat de la percepció poden variar segons l’individu, l’edat i l’estat de salut. Les alteracions en la sensibilitat poden presentar-se com a hipersensibilitat o hiposensibilitat en diferents modalitats sensorials.

En salut i salut mental, la sensibilitat també és un concepte de processament sensorial. Hi ha trastorns caracteritzats per una sensibilitat atípica als estímuls, així com augment de la reactivitat emocional. En context psicològic i social, la sensibilitat es refereix sovint a l’empatia, a la consciència emocional i a la capacitat de captar escriure o situacions socials amb consideració ètica.

En tecnologia i ciència de dades, la sensibilitat descriu la capacitat d’un sistema per detectar petits canvis en una variable mesurada. En fotografia i cinema, la sensibilitat de la pel·lícula o del sensor (com la mida ISO) determina com de reactivitat és davant de la llum.