Habitatge

L’habitatge és l’espai destinat a la residència d’una persona o una família. En un sentit general, inclou des de cases unifamiliars fins a apartaments en blocs, i pot englobar també habitatges socials, cooperatius o temporals. La definició i l’accés poden variar segons el marc legal i la regió.

Elements clau són la superfície útil, la distribució (cuina, bany, habitacions), l’estat de conservació i el subministrament de serveis bàsics: aigua, electricitat, sanejament i calefacció o refrigeració. L’habitatge s’integra en l’entorn urbà o rural i ha de proporcionar seguretat, privacitat i confort.

Les modalitats d’accés inclouen propietat, arrendament i altres formes de tinença com lloguer social o cooperatiu. La planificació urbana i les polítiques de mercat de l’habitatge influeixen en l’oferta, el preu i l’accessibilitat. Instruments comuns són la promoció d’habitatge públic o protegit, regulacions de lloguer, subvencions i incentius a la construcció, així com drets i obligacions de propietaris i inquilins.

Els reptes actuals inclouen la discrepància entre oferta i demanda, l’augment de preus, la gentrificació i la necessitat de sostenibilitat. Les tendències actuals impulsen edificis energèticament eficients, disseny accessible i utilització de materials sostenibles, així com models d’habitatge cooperatiu o comunitari en diversos entorns.