gentrificació

La gentrificació és un procés de transformació urbana en el qual barris tradicionalment de baixa renda experimenten canvis en la seva demografia, l'habitatge i l'oferta de serveis, sovint com a resultat de la presència de residents amb ingressos més alts i d'una renovació de l'espai urbà. Aquest fenomen s'associa a l'increment de preus de l'habitatge i al canvi en l'activitat comercial i cultural del barri.

Els motius inclouen la renovació i inversions publiques i privades, l'augment de la demanda en zones centralitzades, la millora d'infraestructures i transports, i la presència de mercats i activitats culturals atractives per a una població amb ingressos més alts. La pressió especulativa sobre immobles i la influència de ciutats globals també contribueixen a elevar lloguers i preus.

Els efectes poden anar des del desplaçament de residents històrics per motius d'habitatge i comunitat fins a canvis en l'estrat d'empreses locals, amb l'arribada de negocis orientats a consumidors nous. Algunes barriades experimenten una revitalització i millores en infraestructures i seguretat, mentre que altres experimenten erosió de la identitat i menys diversitat social.

Per afrontar les conseqüències i afavorir desenvolupament equilibrat, les polítiques poden incloure habitatge assequible, mesures de protecció dels llogaters, requisits d'ús mixt en nous projectes, impostos a la plusvàlua o a la pressió especulativa i processos de planificació amb participació comunitària. El debat sobre gentrificació sovint equilibra oportunitats d'inversió i renovació amb la protecció de la cohesió social i l'accés a l'habitatge.