habitatges

Habitatges es referixen als habitatges o unitats residencials destinades a la residència humana. En el context català, el terme abasta pisos (apartaments), cases unifamiliars i blocs d'habitatge, així com habitatges en règim de cooperativa o de protecció oficial. Un habitatge convencional proporciona espais per viure, dormir, cuinar i socialitzar, així com zones comunes en edificis, i pot variar en grandària, distribució i característiques segons el mercat i la regulació local.

Les formes d'accés i propietat poden incloure propietat lliure, lloguer privat, lloguer social i cooperatives d'habitatge. En moltes jurisdiccions, especialment a Catalunya i Espanya, existeixen programes d'habitatge de protecció oficial o subvencionats destinats a fer més accessible l'habitatge per a famílies amb ingressos baixos o moderats. La discussió sobre habitatges també abraça la renovació de parcs antics i la multiplicitat de tipus d'allotjament per a diferents necessitats.

La planificació urbana i l'urbanisme influeixen la ubicació, l'accessibilitat i la densitat dels habitatges, així com la disponibilitat d'infraestructures i serveis. L'edificació moderna segueix normes de seguretat estructural, instal·lacions, protecció contra incendis i eficiència energètica, incloent certificacions d'eficiència o lleis d'accessibilitat universal per a persones amb mobilitat reduïda.

La política d'habitatge aborda l'oferta, l'accessibilitat i la sostenibilitat econòmica. Elements com la regulació de renda, els incentius fiscals, la rehabilitació energètica i la protecció contra desnonaments poden influir en el mercat. La sostenibilitat també guanya importància, amb reformes per millorar la qualitat de l'aire interior, reduir consum energètic i adaptar els habitatges a les conseqüències climàtiques.