mitigació

Mitigació, en termes generals, és el conjunt d’accions i polítiques destinades a reduir la probabilitat o l’impacte d’un risc o problema. En el context del canvi climàtic, la mitigació es refereix principalment a reduir les emissions de gases d’efecte hivernacle i a augmentar les capacitats de retirada de carboni, així com a transformar els sistemas energètics, industrials i dels transports cap a formes més sostenibles.

Als diferents camps, la mitigació inclou mesures d’eficiència energètica, electrificació dels sectors d’alt consum, desenvolupament d’energies renovables, descarbonització de l’economia, i pràctiques de gestió de terres i boscos per incrementar la captura de carboni. També implica la protecció i restauració d’ecosistemes (boscos, manglars, zones humides) que funcionen com estocadors naturals de carbono i com a barrieres davant d’esdeveniments climàtics extrems.

En desastres i riscos, la mitigació pot comprendre disseny d’infraestructures resistents, planificació urbana i territorial, normes de construcció, drenatge i gestió del sòl, així com mesures preventives que redueixin la vulnerabilitat de comunitats i béns. En salut pública, la mitigació pot incloure estratègies de previsió i prevenció per reduir l’impacte de crisi sanitàries o ambientals.

La planificació de mitigació combina anàlisis de costos i beneficis, modelització de riscos i marcs normatius. A nivell internacional, estableix objectius de reducció, mecanismes de finançament i incentius per accelerar la transició cap a societats baixes en emissions.