electrificació

L'electrificació és el procés de substituir l'ús de fonts d'energia procedents de combustibles fòssils per electricitat per subministrar energia en sectors com la llar, el transport i la indústria. En polítiques climàtiques, sovint es defineix com la transició cap a una mobilitat, calefacció i processos industrials alimentats principalment per electricitat, idealment provinents de fonts amb baixes emissions.

Històricament, l'electrificació va començar amb la difusió de la xarxa elèctrica i l'electrificació del transport; l'objectiu actual és aconseguir descarbonització profunda dels sectors difícils de descarbonitzar només amb l'ús directe de combustibles. En les darreres dècades, l'impuls s'ha accelerat per la necessitat de reduir emissions de CO2 i de millorar la resiliència energètica.

Les mesures principals inclouen la creixent xarxa de transmissió i distribució, l'electrificació del transport (vehicles elèctrics, trens, autobusos), la calefacció elèctrica amb bombes de calor i la electrificació de processos industrials. També s'aplica la gestió de la demanda, tarifes horàries i tecnologies de microrredes per millorar la flexibilitat i la resiliència de la xarxa.

Els beneficis potencials inclouen la reducció d'emissions quan l'electricitat prové de fonts netes, millor qualitat de l'aire i menor dependència de combustibles; però comporta desafiaments com el cost d'infraestructures, la necessitat d'ampliar la xarxa, la gestió de la variabilitat i qüestions d'equitat i accessibilitat.

Exemples: la substitució de vehicles de combustió per vehicles elèctrics en països nòrdics i Califòrnia; la implantació de bombes de calor a edificis a Europa; i la electrificació de processos en la indústria amb forns elèctrics en sectors com l'acer i la ceràmica.