descarbonització

La descarbonització és el conjunt de mesures i transformacions dirigides a reduir de forma sostinguda les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) derivades de l'activitat humana i a aconseguir un sistema energètic i econòmic baix en carboni.

Aquesta estratègia implica una transició energètica cap a fonts d'energia renovables, una major eficiència energètica, i la descarbonització de la indústria, del transport, de l'edificació i dels usos del sòl, així com la gestió de la calor i la captació de carboni quan sigui tècnicament viable.

Els instruments per avançar-hi inclouen impostos o preus sobre el carboni, sistemes de cap i trade o altres mecanismes de permisos, normes d'emissions, incentius a renovables i eficiència, inversions en infraestructures de xarxa, i mesures de mobilitat sostenible i de recerca i innovació.

Els reptes principals inclouen el cost a curt termini, la justícia i la distribució de càrregues, la transició laboral, la dependència de materials crítics, la variabilitat de les renovables i la necessitat de seguretat energètica i acceptació social.

Els indicadors clau inclouen la intensitat de carboni del PIB, les emissions totals de GEH, la proporció d'energia d'origen renovable i la intensitat energètica. A Europa, Catalunya i altres regions, la descarbonització és una meta clau en les polítiques climàtiques a llarg termini.