accessibilitat

Accessibilitat és la capacitat de les persones d’accedir i fer servir espais, serveis i continguts sense obstacles que limitin la seva autonomia. S’aplica a entorns físics, digital i de comunicació, així com a productes i serveis, i té com a objectiu facilitar la participació plena de persones amb diferents capacitats o situacions.

Les àrees clau són l’accessibilitat física (disseny d’edificis, transports, senyalització i mobiliari), l’accessibilitat digital (pàgines i aplicacions accessibles, documents adquiribles o editables), i l’accessibilitat comunicativa (informació disponible en formats alternatius com subtítols, audiodescripció, llengua de signes). Dins del concepte de disseny universal, l’enfocament pretén oferir utilitat i ús per a la majoria des del principi, minimitzant la necessitat de solucions posteriors.

Existeixen normes i marcs legals que impulsaran o exigiran l’accessibilitat. A l’àmbit europeu i internacional, les guies de WCAG per contingut web i EN 301 549 per TIC són referència. Molts països i comunitats desenvolupen lleis que exigeixen la eliminació de barreres en edificis públics, transports i serveis. Aquestes regulacions assenyalen la importància de proves amb usuaris i criteris de disseny accessibles.

Exemples concrets inclouen rampa i ascensor en edificis, paviment tàctil en espais públics, senyals amb contrast adequat i més grans, així com continguts digitals amb etiquetatge semànic, navegació accessible, textos alternatius per a imatges, subtítols i transcripcions. En conjunt, l’accessibilitat busca facilitar la participació i la qualitat de vida de totes les persones.

Els beneficis inclouen una major inclusió social, millor experiència per a tots, augment de l’ús de serveis i foment de la innovació. La implementació requereix un procés continu d’avaluació, disseny, desenvolupament, proves amb usuaris de diverses necessitats i manteniment.