estableix

Estableix és una forma verbal del català que correspon a la tercera persona del singular del present d’indicatiu del verb establir, que significa establir, fixar o determinar una norma, una llei, un procediment o una institució. Aquesta forma s’utilitza sobretot en textos formals, legals i administratius per indicar que una entitat decideix o fixa una determinació.

Infinitiu: establir; gerundi: establint; participi passat: establert (masc) o estaberta (fem). La forma de la tercera persona present és estableix, i s’usa quan el subjecte és singular en aquest temps verbal. La conjugació és caracteritzada per la seva arrel establ- i els finals -eix per a present de indicatiu en la 3a persona.

Etymologia: prové del llatí stabilire, a través de l’evolució del català i de les llengües romàniques. Aquesta arrel també dóna lloc a paraules relacionades com establiment, establiment i establir en diferents formes.

Ús: en contexts governamentals, empresarials i administratius, s’utilitza per descriure l’acte de crear, definir o posar en pràctica normes, polítiques o estructures. Exemples: “L’ajuntament estableix una nova normativa” i “L’empresa estableix una política de sostenibilitat.”

Vinculacions: establiment, establir, fixar, instituir. El terme establert també funciona com a participi passat i és habitual en combinacions com “estableix un marc” o “estableix els criteris.”