establir

Establir és un verb català que significa posar en marxa, fundar o fer alguna cosa estable o duradora. S’utilitza per a la creació d’institucions, sistemes, normes, acords, plans o relacions, així com per a estabilitzar condicions o posicions. Col·locacions comunes inclouen establir normes, establir una empresa, establir una relació i establir un calendari.

Etimologia: prové del llatí stabilire “fer estable”, i es va difondre a través del francès et établir, amb formes familiars en altres llengües. Cognats en altres idiomes són el castellà establecer, el francès établir i l’italià stabilire.

Forma i ús: és un verb transitiu que habitualment necessita un complement directe. S’utilitza tant per a la creació d’una institució o empresa com per a la fixació de normes, lleis o polítiques, així com per a la consolidació de situacions o relacions. En llenguatge administratiu és comú parlar d’establir normes, acords o una nova seu; en llenguatge quotidià, es pot parlar d’establir un horari o una rutina.

Vinculats i alternatives: sinònims inclouen fundar, crear, fixar i instaurar. Nom relacionat: l’establiment (el lloc o la institució). Vegeu també establiment per a clarificacions sobre l’ús i el significat en contextos diferents. Exemples: l’Ajuntament va establir una nova normativa ambiental. La companyia va establir una filial a Barcelona.