fixació

Fixació és un terme utilitzat en català per descriure l'acció de fixar una cosa o l'estat de quedar fix. Aquests usos són comuns en ciències i medicina, on la fixació pot implicar la preservació de mostres, la immobilització d'estructures o l'ancoratge d'objectes en una posició determinada.

En biologia i microbiologia, la fixació és el procés de preservar una mostra perquè pugui ser observada amb seguretat al microscopi. Els fixants químics comuns inclouen formaldehid i glutaraldehid; existeix també la fixació física, com la criofixació. Després de la fixació, les mostres són habitualment deshidratades, incrustades i tallades en seccions.

En ortopèdia, la fixació és la immobilització d'un segment ossi per facilitar la curació. Pot ser interna (osteosíntesi amb plaques, tornillos o crosses) o externa (fixadors externs amb bastidors i pins). S'adopta segons la localització i la gravetat de la lesió, amb l'objectiu de mantenir l'alineació i l'estabilitat durant la consolidació.

En psicologia, especialment en la psicoanàlisi, la fixació fa referència a la persistència de l'interès o impuls en una etapa de desenvolupament o en un objecte, amb possibles repercussions en la personalitat i el comportament. En usos més generals, també pot descriure la fixació de l'atenció o la memòria cap a una idea o tasca concreta.

Altres usos poden incloure la fixació de components tècnics o estructurals en enginyeria i manufactura, on és essencial garantir la immobilització fiable d'elements per al funcionament i la seguretat.