interdisciplinalitat

L'interdisciplinalitat, també coneguda com interdisciplinaritat, és un enfocament que promou la col·laboració entre dues o més disciplines per afrontar problemes complexos que excedeixen el marc d'una sola branca del coneixement. L'objectiu és integrar conceptes, mètodes i formes de representació per obtenir explicacions o solucions més completes que les que s'obtindrien treballant per separat.

A diferència de la multidisciplinaritat, on les disciplines treballen de manera paral·lela, l'interdisciplinalitat implica una síntesi conceptual i metodològica entre camps. A vegades es distingeix també de la transdisciplinaritat, que supera les fronteres entre dominis acadèmics i inclou agents no acadèmics i qüestions ètiques i polítiques.

Origen i àmbits: el desenvolupament de l'interdisciplinalitat va guanyar tracció a la segona meitat del segle XX, en resposta a problemes complexos com la sostenibilitat, la salut pública, les ciències de la informació i les polítiques globals. Es practica en ciències socials, humanitats, ciències naturals i enginyeria, així com en educació i recerca aplicada.

Funcionament i mètodes: sovint implica equips de recerca amb membres de diverses disciplines, tallers d'integració conceptual, i l'ús de metodologies mixtes que combinen anàlisi qualitativa i quantitativa, estudis de cas i prototips pràctics.

Beneficis i reptes: pot promoure innovació, adaptabilitat i aplicacions més holístiques, però també comporta desafiaments com la resolució de conflictes terminològics, diferències en pràctiques metodològiques, consum de temps i dificultats d'avaluació.

Exemples clau inclouen projectes en sostenibilitat urbana, salut ambiental i polítiques públiques que requereixen una visió integrada.