supervivència

Supervivència és la capacitat de mantenir la vida en condicions adverses. En biologia i ecologia, s'entén com la capacitat d'una espècie o població per resistir a les pressions del medi, adaptar-se, competir i reproduir-se malgrat factors com canvis climàtics, depredació i disponibilitat irregular de recursos. A nivell humà, la supervivència fa referència a l'habilitat de conservar la salut i la vida en situacions d'emergència o en entorns remots, així com a la gestió de recursos i la presa de decisions en condicions d'estrès.

Habilitats clau en supervivència inclouen orientació i navegació; obtenció, purificació i conservació de l'aigua; alimentació segura; construcció de refugi; prevenció i tractament de ferides; higiene i sanitat; i senyalització per a rescats. També és essencial la gestió emocional i la capacitat de prioritzar accions sota pressió, així com la planificació de recursos i la cooperació si s'està acompanyat.

Context i aplicacions: en ecologia, les estratègies de supervivència de les espècies expliquen patrons d'adaptació i distribució. En contextos humans, la supervivència és central en activitats d'aire lliure, en rescat i en gestió de desastres, i s'ensenya a través de programes formatius i manuals de primers auxils i orientació. També apareix en la cultura popular, en llibres i pel·lícules, com a metàfora de resiliència i capabilitat de sobreposar-se a l'adversitat.

Sostenibilitat i ètica: la pràctica de la supervivència responsable posa èmfasi en la seguretat, la minimització de riscos per a nosaltres i per al medi, i el respecte pel medi ambient, evitant impactes innecessaris i promovent l'educació ambiental.