masticació

La masticació és el procés de descomposició mecànica dels aliments dins la boca mitjançant les dents i les estructures associades, que forma un bol alimentari prèvia a la deglució. En humans implica les dents, la llengua, les galtes, la mandíbula i els músculs de la masticació, i sovint és ajudada per les glàndules salivares que alliberen saliva. La saliva humiteja la superfície i facilita la formació del bol, a més d’encetar la digestió gràcies a enzims com l’amilasa.

El cicle masticatori alterna fases d’obertura i tancament de la mandíbula. Durant el tancament actuen els músculs masseter, temporal i pterigoides (medial i lateral) per triturar; la llengua dirigeix el bol cap a les superfícies oclusals i el manté en contacte amb les dents. L’obertura és principalment facilitada pel pterigoide lateral. Aquest procés continua fins a obtenir un bol finament triturat i apt per a la deglució.

Control i coordinació: la masticació és regulada per centres del tronc encefàlic, amb informació sensitiva del nervi trigeminal i retroalimentació de receptors en dents i articulació temporomandibular. La seva eficiència depèn de la dentició i l’oclusió, de la força i coordinació muscular, i de la salut de les articulacions.

Factors clínics i evolutius: afeccions com trastorns de l’ATM, bruxisme o edat avançada poden afectar la masticació. També és essencial per a la nutrició i la salut digestiva. Dins l’evolució, la forma de masticar varia segons la dieta: humans, com a omnivors, utilitzen molars per triturar i incisius per tallar inicialment, mentre que altres espècies presenten adaptacions diferents segons la seva alimentació.