distillació

La distil·lació és una tècnica de separació basada en les diferències dels punts d'ebullició dels components d'una mescla. En un procés de distil·lació, la mescla s'escalfa fins que s Evapora preferentment el component amb el punt d'ebullició més baix. El vapor es condensa en un condensador i es recull com a líquid, permetent obtenir fraccions enriquides en components particulars.

Principals mètodes: distil·lació simple, quan les diferències de punts d'ebullició són àmplies; distil·lació fraccionada, que usa una columna de fracció per millorar la separació quan les diferències són petites; distil·lació amb vapor, útil per compostos sensibles al calor; distil·lació en buit, que redueix la temperatura d'ebullició; i distil·lació per azeòtrops, que pot requerir tècniques especials o additius.

Equip bàsic: un recipient de calefacció (alambí), una columna de fracció en la distil·lació fraccionada, un condensador i un recipient de recollida. La configuració pot incloure elements per controlar la pressió i la temperatura. En aplicacions especials, s’utilitzen sistemes de ventilació i dispositius de control per a seguretat.

Aplicacions: s’utilitza en la producció d’alcohols i begudes, purificació de dissolvents i compostos químics, obtenció d’olis essencials i aromes, i en la indústria petroquímica per separar fraccions de hidrocarburs. A nivell deLaboratori, és una eina fonamental per purificar compostos i preparar mostres per a anàlisis.

Consideracions i història: la distil·lació pot estar limitada per azeòtrops i requerir condicions controls de temperatura i pressió; implica vapors inflamables i riscos associats, per la qual cosa exigeix seguretat adequada. Històricament, és coneguda des de l’antiguitat i va evolucionar fins a la química moderna durant els segles XVII i XVIII.