discapacitats

Les discapacitats són dificultats permanents o duradores en les funcions del cos o de la ment que poden limitar la participació plena en la societat. Aquest concepte s’ha enriquit amb el model social, que identifica com a factors determinants les barreres estructurals, les actituds i les dinàmiques socials que impedeixen l’accés i la inclusió, més enllà de la discapacitat individual.

Tipologies i causes. Les discapapitats poden ser físiques (restriccions de mobilitat, dolor crònic), sensorials (ceguesa, sordesa, pèrdua de visió o audició), intellecturals (discapacitat intel·lectual) o de salut mental. Les causes inclouen factors congènits, malalties, aveniments o lesions, i poden ser permanents o variables. La intensitat i les necessitats de suport varien segons cada cas.

Impacte i suport. L’accessibilitat, l’educació inclusiva, la salut, l’ocupació i la vida independent són factors clau que condicionen la qualitat de vida. La societat pot reduir les disfuncions a través de mesures com el disseny universal, adaptacions en l’educació i en el lloc de treball, i serveis de suport i tecnologia assistiva.

Drets i marcs normatius. De forma internacional, la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CRPD) defensa drets en educació, treball, salut i participació social, i promou l’accessibilitat i la igualtat d’oportunitats.

Llenguatge i perspective. Es recomana parlar de “persones amb discapacitat” per evitar estigmes i reduir la identitat a un conjunt de problemes. Segons l’OMS, al voltant del 15% de la població mundial té alguna discapacitat, un atestant de la importància de la inclusió.