desinfecció

La desinfecció és el conjunt de tècniques destinades a reduir de manera significativa la càrrega de microorganismes patògens en superfícies, instruments i líquids fins a nivells acceptats per les guies de salut pública. A diferència de l’estERilització, que elimina tots els microorganismes i les seves formes resistents, la desinfecció no garanteix l’eradicació completa, però és adequada per a usos on la supressió de riscos és suficient.

S’aplica a través de mètodes químics i físics. Desinfectants químics inclouen hipoclorit (hipoclorit de sodi), cloramina, alcohols (etanol, isopropanol), quats d’amoni, peràcids i aldehids. Cal exigir concentracions, temps de contacte i compatibilitat amb la superfície. Desinfecció física comprèn calor (pasteurització, bulliment), radiació UV-C i, en alguns casos, filtració per eliminar microorganismes de fluids. La tria depèn de la naturalesa de la superfície, del nivell de contaminació i de la seguretat per a usuaris i medi ambient.

L’eficàcia depèn de factors com el tipus de microorganisme, la presència de matèria orgànica, la temperatura, el temps de contacte i el pH, així com la compatibilitat amb el material tractat. En entorns amb contaminants orgànics, alguns desinfectants poden perdre eficàcia, i és essencial triar la concentració adequada.

Aplicacions principals inclouen centres sanitaris (superfícies i instruments), tractament d’aigua, indústria alimentària i ús domèstic. En lailla sanitària es segueixen protocols específics; a l’aigua s’empren cloració, cloramina o UV; en l’àmbit alimentari, neteja i desinfecció de superfícies i equips amb desinfectants compatibles.

Els desinfectants poden ser tòxics o corrosius i poden generar subproductes contaminants; el seu ús requereix formació, protecció i adherència a normatives locals sobre concentracions i temps de contacte.