Intercuspidació

Intercuspidació és la relació de contact entre les cuspides de les dents de les dues arcades quan es produeix la màxima oclusió. En termes clau, és la posició d’intercuspidació (ICP), és a dir, el moment en què les cuspides de la dent superior entren en contacte amb les fosses, marges i ambients de les dents inferiors. En una oclusió ideal, les cuspides vestibulars dels molars i premolars superiors encaixen sobre les fosses i els marges de les dents inferiors, i les cuspides palatines o linguals també contacten les seves contrapartides, permetent una distribució equilibrada de les forces masticatòries.

La intercuspidació és essencial en ortodòncia, rehabilitació protèsica i implantologia, ja que determina la funció masticatòria i la salut de l’articulació temporomandibular (ATM). Desviacions com una intercuspidació incompleta, bloqueigs o desequilibris poden aportar maloclusions, desgast dental i patrons de dolor o disfunció. En tractaments, l’objectiu és obtenir una ICP estable que permeti una distribució adequada de les forces, compatible amb la planificació protèsica o l’ajust ortodòntic.

Avaluació i avaluacions clíniques: es pot estudiar mitjançant proves de mordida, models en articulador i tècniques radiològiques. En rehabilitacions i reparacions dentals, la reconstrucció de l’intercuspidació estable és central per assegurar contacte funcional i durador entre les peces dentals.