disfunció

La disfunció és la disminució o pèrdua de la capacitat d'un sistema, òrgan o procés per exercir la funció normal prevista. En medicina i ciències de la salut, el terme s'utilitza tant per a disfuncions orgàniques com a trastorns funcionals, i també s'utilitza en àmbits psicològics i socials.

Les disfuncions poden ser agudes o cròniques, adquirides o congènites, i poden afectar diversos nivells: orgànic (òrgans i teixits), fisiològic (processos corporals), cognitiu-emocional i social. En alguns casos la causa és evident; en altres és desconeguda o multifactorial.

Causes comunes inclouen trauma, malaltia o inflamació, alteracions genètiques, envelliment, desequilibris metabòlics, infeccions, efectes de medicaments o substàncies, i factors psicosocials com l'estrès o el trauma emocional. També poden derivar d'una combinació de factors.

Exemples comuns inclouen la disfunció orgànica (cardíaca, renal o hepàtica), la disfunció sexual, la disfunció cognitiva o neurològica i trastorns funcionals sense anomàlies estructurals detectables.

El diagnòstic s'aplica a partir de la història i l'examen, amb proves complementàries quan sigui necessari (anàlisis, imatges, proves funcionals). El tractament depèn de la causa i pot incloure medicació, teràpia física o ocupacional, teràpies psicològiques, canvis d'estil de vida i, en alguns casos, intervencions mèdiques o quirúrgiques.

La disfunció pot afectar la qualitat de vida, la independència i les relacions personals, així com la productivitat i l'estabilitat emocional. L'abordatge és sovint interdisciplinari i requereix informació, suport i la reducció de l'estigma per facilitar l'accés a la cura.