Excitació

Excitació és un terme que designa l’estat d’activació o activitat d’un sistema, ja sigui biològic, físic, químic o tècnic. En llenguatge comú també s’utilitza per referir-se a l’emoció o la intensitat d’un estat afectiu. L’origen és llatí, excitāre, i la forma catalana excitació prové de la mateixa arrel.

En ciència de les persones, l’excitació o activació és un estat d’activació del sistema nerviós autònom i central, caracteritzat per una major alerta, atenció i resposta conductual. Es pot modul·lar en intensitat i pot desencadenar-se per estímuls interns o externs, afectant tant el comportament com la vigilància.

En neurociència, l’excitació es refereix a la necessitat de neuronal en la transmissió de senyals. Inclou la sinapsi excitadora, sovint associada a neurotransmissors com el glutamat, que pot generar potencials d’acció i una reacció neuronal en cadena.

En física i química, l’excitació és l’ascens de partícules o sistemes a nivells energètics més alts. Per exemple, un àtom pot quedar excitada quan rep un fotó; la desexcitació retorna l’estructura a l’estat base i sovint allibera energia en forma de llum o calor.

En enginyeria i electrònica, la frase s’utilitza per descriure la font d’excitació que alimenta components com motors, transformadors o instruments de mesura. La qualitat, la forma i la intensitat de l’excitació del sistema poden influir significativament en el rendiment.

La noció d’excitació també apareix en contextos emocionals i socials, qualificant l’estat de gran interès, entusiasme o expectativa davant una situació.