dexcitació

Desexcitació, també anomenada dexcitació en alguns textos, és el procés pel qual un sistema físic excitat retorna a un estat d’energia inferior, alliberant energia. Aquest procés és l’oposat de l’excitació i és essencial en física atòmica, química i física nuclear. La desexcitació pot ocórrer en àtoms, ions, molècules, nuclis i sistemes en estat sòlid, i pot implicar la emissió de fotons (desexcitació radiativa, com a fluorescència o fosforescència) o la transferència d’energia a l’entorn en forma de fonons (desexcitació no radiativa). També pot ser estimulada per camps electromagnètics externs, com en la emissió estimulada.

En l’àmbit atòmic i molecular, la desexcitació segueix regles de selecció i es describe mitjançant coeficients de probabilitat, com el coeficient d’Einstein A per a la desexcitació radiativa. La vida mitjana de l’estat excitant és el temps de vida, sovint denotat tau. Tant les emissions radiatives com les no radiatives determinen la rendibilitat quàntica i la intensitat de les emissions espectrals. En física nuclear, la desexcitació d’estats nuclears excitats sovint implica l’emissió de rajos gamma.

La desexcitació és central per entendre la luminescència, la fluorescència i les transferències d’energia en materials i dispositius. Es descriu mitjançant tècniques de resolució temporal i d’espectroscòpia de l’emissió. Vegeu també excitació i emissió.