Constitucionalitat

Constitucionalitat és la qualitat de conformitat d’una norma, decisió o política amb la Constitució d’un estat. En dret constitucional, s’avalua si les normes respecten els textos fonamentals, els drets fonamentals i la organització institucional previstos per la Constitució. La constitucionalitat és central per al control constitucional i la legitimitat jurídica, ja que només les normes compatibles amb la Constitució poden ser aplicades.

Els sistemes de control de constitucionalitat poden ser abstractes o concrets i preventius o posteriors, segons la jurisdicció. En al·gun marc, el control abstracte verifica la constitucionalitat d’una llei abans de la seva entrada en vigor; el control concret s’aplica a casos individuals. El control és exercit per tribunals constitucionals o per corts supremes, i pot comportar la declaració d’inconstitucionalitat o la validació de la norma.

Els efectes d’una declaració d’inconstitucionalitat poden ser diferents: la norma pot ser anul·lada o requerir reforma; en alguns sistemes té efecte erga omnes, és a dir, per a tots, mentre que en altres és limitat a les parts implicades. La interpretació constitucional és una tasca clau per equilibrar drets, poder públic i democràcia.

La constitucionalitat es troba en un diàleg continu amb el dret internacional i, en molts estats, amb la legislació de la Unió Europea, que pot influir en l’ordre constitucional intern. Desertions entre voluntat majoritària i protecció de drets fonamentals són temes centrals en la teoria i la pràctica del constitucionalisme.

Diversitat institucional: alguns països disposen d’un tribunal constitucional amb competència exclusiva; d’altres reserven el control a corts supremes o a diversos òrgans. A nivell comparat, hi ha variants en terminologia i categòries, com control formal vs. material i abstracte vs. concret.