legislació

La legislació és el conjunt de normes jurídiques vigents en un territori, destinades a regular les conductes i les relacions socials. Comprèn la Constitució o carta constitucional, lleis, decrets, reglaments, ordres i normes locals, així com altres dispositius amb força jurídicament vinculant. En la majoria de sistemes, la jerarquia normativa situa la Constitució per sobre de les lleis, i les normes locals han de ser compatibles amb la legislació nacional i la Constitució.

Les fonts principals són la Constitució, les lleis, els decrets i reglaments, les normes reglamentàries i la normativa local. La jurisprudència i la doctrina també influeixen en l’aplicació de la norma mitjançant interpretacions. La legislació evoluciona mitjançant modificacions, derogacions i noves disposicions que responen a necessitats socials, tecnològiques i econòmiques.

El procés legislatiu acostuma a començar amb una iniciativa, sovint del govern o del Parlament, o, en alguns sistemes, de demandes ciutadanes. Segueix el debat i l’aprovació pel poder legislatiu, la promulgació per l’autoritat competent i la publicació en lDiari Oficial, amb la norma que entra en vigor en la data prevista. En alguns casos poden intervenir referèndums, tràmits de consulta o controls de constitucionalitat.

La seva aplicació és executada per les administracions i les institucions judicials, que interpreten la norma i resolen litigis. El control de constitucionalitat i la interpretació progressiva asseguren la compatibilitat amb la Constitució; les sancions i els mecanismes d’execució garantixen el compliment, mentre que els drets i garanties protegeixen les persones afectades.

Existeixen diferents tradicions jurídiques: civil law, que utilitza codis detallats, i common law, on la jurisprudència té un paper important. A la Unió Europea, la legislació és sovint supranacional i després transposada al dret nacional. La legislació comparada estudia diferències i bones pràctiques entre països.