sedimentació

La sedimentació és el procés pel qual les partícules sòlides en suspensió en un fluid s’acumulen i es dipounen sota l’acció de la gravetat. En entorns naturals això dona lloc a la formació de llits de sediment al fons de llacs, rius i valls al·luvials i determina la morfologia de platges i deltes. En enginyeria ambiental és una etapa essencial del tractament de l’aigua, on la partícula en suspensió es retira com a sediment.

Els factors que afecten la taxa de sedimentació inclouen la mida i la densitat de les partícules, la densitat i la viscositat del fluid, i la velocitat i la turbulència del flux. Partícules grans i més denses sedimenten més ràpidament que les fines. Quan la turbulència és alta, les partícules romanen en suspens més temps; en molts processos s’aplica floculació per afavorir l’agregació de partícules i augmentar la taxa de sedimentació.

Tipologies: sedimentació natural i sedimentació artificial. En tractament d’aigües s’utilitzen tancs de sedimentació o clarificadors per separar les partícules sòlides de l’aigua. En geologia, la sedimentació és també la fase d’acumulació de partícules transportades per l’aigua o el vent que formen capes sedimentàries al llarg del temps.

Impactes ambientals i gestió: la sedimentació pot disminuir la capacitat dels embassaments, modificar habitats aquàtics i augmentar la turbidesa de l’aigua. La gestió de sediments, incloent la reducció de l’erosió i el control de fluxos sedimentaris, és essencial en infraestructures d’aigua i conservació de recursos naturals.