perforació

La perforació és la creació d'un forat a través de la paret d'un òrgan o teixit, permetent la fuga de contingut luminal cap a una cavitat adjacenta. Pot ser espontània, traumàtica o iatrogènica (causada per un procediment mèdic).

Causes comuns inclouen úlceres a l'estómac o al duodè, diverticulitis, malaltia inflamatòria intestinal, apendicitis, trauma, ingestió de cos estrany, isquèmia, tumor que erosioni la paret, o complicacions obstètriques o ginecològiques degudes a procediments mèdics.

Quan s'obre, es dóna una fuita de contingut luminal a la cavitat abdominal, provocant peritonitis química i després infecciosa, amb risc de deteriorament sèptic i falla multiorgànica.

Presentació clínica: dolor abdominal sobtat i intens, sensibilitat, defensa rígida, signes de peritonitis; febre, taquicàrdia. L'aire lliure a la radiografia de tòrax o abdomen i la tomografia computada (TC) poden confirmar la presència d'aire lliure a la cavitat peritoneal. Anàlisis de sang poden mostrar leucocitosi i desequilibris metabòlics.

En la majoria de casos, és una emergència quirúrgica per controlar la fuita i netejar la cavitat. El maneig pot incloure reparació de la perforació, resecció de la part afectada, o derivació/ostomi, segons la localització i la lesió. També s'administren antibiòtics de amplis espectres i suport hemodinòmic. En alguns casos estables amb perforacions petites i conteses, se considera maneig conservador amb antibiòtics i vigilància, però això depèn de la dot.

La mortalitat és elevada, especialment quan el temps de diagnòstic i tractament s'allarga; factors com edat avançada, estat metabòlic i comorbidades influeixen.

Prevenció: tractar úlceres, controlar les malalties inflamatòries, cautela durant endoscòpies i altres procediments; atendre símptomes ràpidament.