oxigénatom

L’oxigénatom és un element químic, símbol O i número atòmic 8, que pertany al grup 16 de la taula periòdica. És un no metall essencial per a la vida i un component clau de l’aire, l’aigua i moltes molècules orgàniques. A temperatura i pressió normals és un gas incolor, inodor i molt reactive.

La configuració electrònica és 1s2 2s2 2p4, amb 6 electrons de valència. Aquesta estructura fa que l’oxigen tingui una alta afinitat espacial per completar la capa externa, formant enllaços covalents. L’estat més abundants de l’oxigen és l’oxigen diatòmic, O2, que constitueix la major part de l’atmosfera; l’ozó, O3, és una al·lota oposada i menys estable, present a la troposfera i estratosfera amb funcions de protecció ultraviolada.

Isòtops: els principalment presents en la naturalesa són ^16O (~99,8%), ^17O i ^18O, amb diferències en el seu pes i traçabilitat en estudis geològics i biològics.

Propietats i compostos: l’oxigen és extremadament electronegatiu (al voltant de 3,44 en l’escala de Pauling). El primer tipus d’energia d’ionització és ~1314 kJ/mol. En compostos, l’oxigen sol adoptar l’estat d’oxidació -2 en la majoria de substàncies, però també pot presentar +2 en composts com OF2. A part de O2 i O3, l’oxigen forma milers de compostos immersos en la vida i la indústria, com a part de l’aigua (H2O) i de molts biomolècules.

Història: l’oxigen va ser isolat de gasos al segle XVIII per Scheele i Priestley; Lavoisier va batejar el gas com oxigen i va establir la seva importància en les reaccions d’oxidació.