liquidació

Liquidació és un terme utilitzat en dret mercantil i en economia que designa el conjunt de procediments destinats a convertir actius en efectiu i a satisfer les obligacions, de manera que s’acabi la personalitat jurídica d’una entitat o s’escometi una finalitat de cessament de mercaderies o d’obligacions. S’aplica en diverses situacions, com la liquidació d’una empresa, la liquidació de mercaderies o la liquidació de comptes i impostos.

La liquidació d’una empresa pot ser voluntària o judicial. En la voluntària, els socis o accionistes decideixen tancar el negoci i gestionar la venda dels actius per pagar els creditors. En la liquidació judicial, pot intervenir un jutge o un règim d’insolvència, i s’designa un liquidator per gestionar la venda d’actius, pagar deutes segons l’ordre de prioritat i, finalment, distribuir l’eventual excedent entre els socis o accionistes. En alguns marcs també existeix el concurs de creditors.

Procés general: el liquidator designat fa un inventari dels actius, valora i realitza la venda dels béns, i utilitza els fons per pagar els creditors segons les regles de prioritat; s’elabora un registre de comptes finals i, després de la liquidació, es procedeix a la dissolució de l’entitat i al tancament del passiu.

Liquidació de mercaderies: és habitual en comerç minorista quan s’allibera estoc, sovint mitjançant rebaixes importants, per obtenir liquiditat immediata i tancar la línia de productes.

La liquidació també pot referir-se a liquidacions fiscals o a altres ajustos patrimonials; el marc legal és variable segons el país i acostuma a coexistir amb altres processos com el concurs de creditors i la dissolució.