irradiació

L'irradiació és l'exposició d'un cos o d'una mostra a radiació. Pot ser ionitzant o no ionitzant i pot tenir propòsits benefits o riscos per a la salut i el medi ambient. Depèn de la naturalesa de la radiació i de la durada i intensitat de l'exposició.

La radiació ionitzant inclou radiacions alfa i beta, raigs gamma i raigs X, així com partícules neutres com els neutrons. Aquestes radiacions poden alliberar electrons i provocar ionitzacions en la matèria, cosa que pot danyar estructures i ADN, especialment a dosis altes, encara que també poden utilitzar-se per trencar microorganismes o cèl·lules de forma controlada.

Les unitats principals de mesura són el gray (Gy), que indica la dosi absorbed d'energia per kilogram i l'ús del sievert (Sv), que és la dosi equivalent segons l'efecte biològic sobre teixits diferents. La taxa de dosis es pot expressar en Gy/s o mGy/h. L'activitat d'una font, mesurada en becquerels (Bq), indica el ritme de descomposició i no és una mesura de la dosi.

Aplicacions: en medicina, la radioteràpia i les tècniques d'imatge diagnòstica (raigs X, TAC). En alimentació, l'irradiació de productes per a la conservació i la higiene. En indústria, l'esterilització d'instruments i components, i la inspecció no destructiva. L'irradiació també s'utilitza en recerca i en controls de qualitat.

Seguretat i regulació: s'aplica el principi ALARA (com menor exposició possible), amb blindatge, protecció personal, monitoratge de dosis i normes de regulació i inspecció per part d'organismes competents. Històricament, Roentgen va descobrir les radiacions X (1895) i Becquerel la radioactivitat, establint les bases de l'ús mèdic i industrial de la radiació.