competitivitat

La competitivitat és la capacitat d'una economia, empresa o producte per competir d'una form eficient en mercats locals i globals. A nivell macroeconòmic, s’analitza la capacitat d’un país per sostindre creixement i ocupació de manera estable i sostenible, sense generar desequilibris externs. A nivell microeconòmic, s’observa la capacitat d’una empresa per aconseguir quota de mercat a través de costos, innovació i qualitat.

Factors clau inclouen la productivitat, la innovació i la tecnologia; el capital humà i la formació; la qualitat de les institucions i la regulació; la infraestructura i l’energia; la fiscalitat i l’accés al finançament; i la flexibilitat del mercat de factors i de serveis.

Indicadors comuns són l’índex de competitivitat global (Global Competitiveness Index), la productivitat laboral, els costos laborals unitats, les exportacions i el saldo comercial, i les quotes d’inversió en recerca i desenvolupament.

Les estratègies per millorar-la inclouen reformes estructurals, inversions en educació, recerca i infraestructures, polítiques de foment de la innovació i de les empreses, i una regulació que promogui la competència i la flexibilitat laboral, sense sacrificar drets laborals i sostenibilitat.

Hi ha crítiques i límits: la competència no sempre implica prosperitat per a tots, i pot intensificar desigualtats o risc ambiental si no es contextualitza amb drets laborals i sostenibilitat. La competitivitat és relativa i pot variar amb condicions globals i tecnològiques.

En el panorama internacional, països com Suïssa, Alemanya o Singapur són referents en components de competitivitat basats en innovació, qualitat i infraestructures; a la Unió Europea, les estratègies sovint s’enfocen en transició digital i sostenibilitat.