Símptomes

Símptomes són experiències subjectives que el pacient descriu i que poden indicar un problema de salut. Aquestes sensacions són percebudes pel pacient i, per tant, no poden ser observades directament per una altra persona; s’utilitzen juntament amb signes objectius, resultats de proves i anàlisis per definir el diagnòstic. En la pràctica clínica, símptomes i signes són components diferents de la història clínica i del procés diagnòstic.

Els símptomes poden classificar-se segons la seva especificitat i el seu inici. Algunes sensacions són específiques d’una malaltia (per exemple, dolor al pit que pot suggerir un problema cardíac); d’altres són inespecífiques (cansament, malestar general) i poden aparèixer en diverses condicions. També poden ser d’inici sobtat o crònic, intermitents i variar en intensitat.

La informació es recull mitjançant l’historial clínic (anamnesi). El professional pregunta sobre lloc, qualitat, intensitat, durada, evolució, factors que empitoren o alleujen, símptomes associats i l’impacte en les activitats diàries. Aquesta informació s’enregistra i pot avaluar-se mitjançant escales de severitat.

Exemples comuns de símptomes segons sistema: respiratori: tos i dificultat per respirar; digestiu: nausèa, vòmits, dolor abdominal; neurològic: mareig o mal de cap; general: fatiga, malestar general, pèrdua d’apetit o de pes.

Els símptomes informen el diagnòstic i la planificació del tractament; encara que essencials, poden requerir corroboració amb signes objectius i proves diagnòstiques. L’enfoc clínic busca alleujar els símptomes i tractar la causa subjacent.