regeneració

Regeneració es refereix al conjunt de processos pel qual un organisme, teixit, ecosistema o comunitat recupera funcions, estructura o biomassa després de danys o degradació. El terme és d’origen llatí (regeneratio) i s’utilitza en ciències de la vida, de l’ambient i de les ciències socials per descriure la capacitat de tornar a un estat funcional.

En biologia, la regeneració implica la restitució de teixits o òrgans. Algunes espècies, com les planàries i les salamandres, poden regenerar parts del cos de forma sorprenent, mentre que en mamífers la capacitat és més limitada. En humans, el fetge és conegut per la seva notable capacitat de regeneració, encara que aquesta pot ser insuficient per a altres teixits danyats. En medicina, la regeneració mèdica inclou teràpies amb cèl·lules mare, enginyeria de teixits i bioprinting, orientades a reconstituir funcions biològiques perdudes.

En ecologia i gestió ambiental, la regeneració pot descriure la recuperació de sòls, boscos i altres recursos naturals després d’interrupcions o disturbis. La regeneració ecològica busca restaurar serveis ecosistèmics i resiliència, mentre que l’agricultura regenerativa aplica pràctiques com la cobertura vegetal, la rotació de cultius i el compostatge per millorar la salut del sòl i la biodiversitat.

En el context social i urbà, la regeneració pot entendre’s com la revitalització de comunitats i espais urbans degradats, mitjançant projectes d’infraestructura, cultura i participació ciutadana per aconseguir llocs més sostenibles i productius. La regeneració no sempre és completa; sovint implica adaptacions o reconstruccions parcials.