loxigenoteràpia

Loxigenoteràpia, també coneguda com a oxigenoteràpia, és un tractament clínic que consisteix a subministrar oxigen suplementari a persones que no reben prou oxigen a través de la respiració normal. L'objectiu és augmentar la saturació d'oxigen de la sang i l’oxigenació dels teixits, millorant la funció respiratòria i l’estat clínic. Es practica tant en entorns hospitalaris com a domicili, segons la gravetat de la malaltia i la necessitat del pacient.

Modalitats i vies de lliurament

Els sistema més utilitzats inclouen concentradors d’oxigen, cilindres o bombones d’oxigen i dispositius de lliurament portàtils. Les vies d’administració poden ser: canó nasal d’oxigen, màscares d’oxigen (simple, de venturi o de reserva) i, en entorns hospitalaris, sistemes d’oxigen d’alta fluïdesa o ventilació assistida segons el cas. L’oxigen pot administrar-se de forma contínua o intermitent, segons les necessitats clíniques.

Indications i objectius

S’administra oxigen quan es desenvolupa hipoxèmia o risc d’hipoxèmia. En malalties respiratòries cròniques com la COPD, l’oxigenoteràpia pot ajudar a reduir les complicacions associades a la hipoxèmia. També s’utilitza en pneumònia, insuficiència respiratòria aguda, trauma o altres afeccions que afecten la ventilació. Els objectius varien segons la patologia, i poden incloure mantenir la saturació d’oxigen dins rangs guiats (per exemple, aproximadament 88-92% en COPD i 92-96% en molts altres pacients), sempre sota supervisió clínica.

Riscos i seguretat

La oxigenoteràpia pot comportar riscos, especialment si s’utilitza en concentracions altes durant molt de temps, com la toxicitat d’oxigen o dany pulmonar. En nounats prematurs pot augmentar el risc de retinopatia. També està associat al risc d’incendi en entorns amb flames o calor. La teràpia requereix monitorització de la saturació d’oxigen i, quan és possible, de la PaO2, així com ajustos del flux i de la concentració segons la resposta del pacient.

Gestió i seguiment

La tractament requereix supervisió mèdica, educació al pacient i a la família, i revisions regulars. S’estableixen protocols de domicili o hospitalaris i s’ajusta l’oxigen segons el progrés clínica i les mesures de l’oxigenació.