interrogació

Interrogació és l'acte de preguntar a una persona per obtenir informació, especialment en el marc d'una investigació policial o judicial. També pot produir-se en altres contextos, com entrevistes oficials o procediments administratius. L'objectiu és aclarir fets, obtenir declaracions o identificar responsables.

Tipus i procediment: L'interrogació pot ser custodial (durant la detenció) o no custodial. S'apliquen drets de la persona: dret a ser informada dels seus drets, dret a guardar silenci, dret a un advocat, i declaracions no poden obtenir-se per coacció. Es poden utilitzar preguntes obertes per recollir informació detall i preguntes més específiques per confirmar dades. En molts casos, les declaracions es registren i poden entrar com a prova, sempre que s'hagin obtingut de manera legal.

Drets i garanties: Dret a un procés just, presumpció d'innocència, prohibició de tortura i maltractament. Normes internacionals i nacionals estableixen límits i procediments per garantir la fiabilitat de les declaracions i la protecció de les persones davant l'ús indegut de l'interrogatori.

Consideracions i límits: L'eficàcia d'una interrogació depèn del respecte pel procés, de la formació de l'interrogador i de l'ambient. L'admissibilitat de les declaracions al judici depèn de si s'han complert les garanties legals i ètiques; les tècniques coercitives poden conduir a declaracions que siguin inadmissibles.