inseguretat

Inseguretat és la conjunt de situacions o condicions que fan que les persones, els béns o els llocs siguin percebuts com a vulnerables davant del perill o del dany. En el llenguatge comú s’utilitza tant per descriure riscos objectius de delinqüència com per referir-se a la percepció de seguretat a la ciutat o en entorns particulars. En la literatura acadèmica, sovint es distingeix entre inseguretat objectiva (incidents delictius registrats) i inseguretat subjectiva (la sensació de perill, que pot excedir la probabilitat real de dany).

Factors que contribueixen inclouen la criminalitat o violència, la pobresa i la desigualtat, la manca d’indrets de socialització i de serveis, l’exclusió social, una il·luminació insuficient, un manteniment deficient de l’espai públic, i la percepció de control institucional. L’urbanisme i les condicions de l’espai públic —com la visibilitat, l’accessibilitat i la presència de mobiliari urbà— també afecten la sensació de seguretat i la conducta de les persones.

Impactes: la inseguretat pot influir en la mobilitat, la vida nocturna, l’activitat econòmica i la salut mental, i pot dificultar la cofiança comunitària. Es pot medir a través de dades objectives (taxes de delictes, agressions, robatoris) i de percepcions mitjançades per enquestes; les discrepàncies entre realitat i percepció són comuns i sovint exigixen anàlisis diferenciades.

Respostes i polítiques: un enfocament integral de ciutat segura combina mesures de prevenció, intervenció i inclusió social. Aquestes poden incloure manteniment i il·luminació de l’espai públic, patrullatge proporcionat i equilibrat, videovigilància, programes de mediació, suport a serveis socials i iniciatives de participació ciutadana per reduir la vulnerabilitat i augmentar la cohesió social.