habitabilitat

La habitabilitat és la capacitat d'un lloc per sostindre la vida. En astrobiologia, el terme s'utilitza per descriure la possibilitat que un cos planetari allotgi vida tal com la coneixem, especialment si és possible la presència d'aigua líquida, energia i nutrients en condicions estables.

Una noció central és la zona d'habitabilitat circumstel·lar, l'entorn de distàncies al voltant d'una estrella on un planeta podria mantenir aigua líquida a la superfície, segons la llum de l'estrella, la temperatura, la composició de l'atmosfera i altres factors. Ser dins aquesta zona és una guia, no una garantia de vida.

Els factors que influeixen en la habitabilitat d'un planeta inclouen: la presència d'aigua líquida; una font d'energia estable (llum estel·lar o calor); una atmosfera capaç de regular la temperatura i protegir de radiacions; un camp magnètic que redueixi l'exposició a radiacions; una gravetat suficient per retenir l'atmosfera; activitat geològica i una composició química adequada per reciclar nutrients; i estabilitat climàtica a llarg term i una òrbita moderada.

Cal destacar que la presència dins de la zona d'habitabilitat no garanteix la vida; és només una condició inicial. La Terra serveix de punt de referència, mentre que Venus i Mart mostren escenaris molt diferents i extremadament inhòspits, malgrat la seva proximitat inicial.

En el context de la habitabilitat humana, l'objectiu és valorar la capacitat de sostenir la vida humana a llarg termini, incloent una atmosfera respirable, temperatures compatibles, protecció davant la radiació, recursos energètics i de materials, i la possibilitat de mantenir ecosistemes en entorns tancats o habitats fora de la Terra.