extinció

L'extinció és el procés pel qual una espècie deixa de existir al món quan ja no queden individus vius capaços de reproduir-se. En biologia, s’entén principalment com la desaparició biològica; també es fan distincions entre extinció local (o regional), quan una espècie desapareix d’una àrea determinada però persisteix en altres llocs, i l’extinció global, que significa la desaparició de la resta de la població mundial. Hi ha també el concepte d’extinció funcional, en què, tot i que encara quedin alguns individus, no poden mantenir una població viable per motius demogràfics o de normes de reproducció.

Causes i patrons: les causes principals són la pèrdua i la fragmentació de l’hàbitat, el canvi climàtic, les espècies invasores, la sobreexplotació, la contaminació i les malalties. Aquests factors poden actuar de manera independent o combinada. Hi ha un ritme d’extinció de fons, gradual, i esdeveniments d’extinció massiva quan una gran part de la biodiversitat desapareix en un període relativament curt.

Conseqüències i conservació: l’extinció redueix la diversitat biològica, afecta els serveis ecosistèmics i l’evolució. Per gestionar-la, organismes com l’IUCN avaluen l’estatus de les espècies i s’apliquen mesures de conservació; el comerç internacional d’espècies s’estableix també mitjançant CITES. Exemplars notables inclouen l’extinció dels dinosaures no aviar al final del Cretaci, així com la desaparició moderna del dodo i del tilacín (tàmānia). Aquestes qüestions orienten polítiques de preservació i gestió d’hàbitats.