eutrofitació
L'eutrofitació és el procés d'enriquiment de nutrients en un ecosistema aquàtic, que sovint provoca un augment desmesurat de la productivitat primària. En aigües dolces, aquest enriquiment és principalment degut al fòsfor i al nitrògen; pot ser natural o accelerat per activitats humanes (eutrofitació cultural).
Fonts principals inclouen fertilitzants agrícoles, fems ramaders, abocaments d’aigües residuals municipals i industrials, així com escorriments
A mesura que s’acumulen nutrients, augmenta la productivitat primària i sovint s’observen floracions d’algues, incloent cianobacteris.
La classificació habitual s’estableix segons el nivell de nutrients: baixos (oligotòfic), moderats (mesotòfic) o alts (eutòfic).
La gestió busca reduir els aportaments de nutrients mitjançant tractament d’aigües residuals, pràctiques agrícoles sostenibles (gestió
Exemples notables inclouen la eutrofitació del mar Bàltic i dels llacs de l’Amèrica del Nord, així com