devidències

Les devidències són elements que estableixen o refuten fets en un procés de decisió, ja sigui legal, científic o periodístic. En dret, les proves són mitjans que les parts presenten per demostrar la veracitat o el sentit de fets rellevants per al cas. En ciència, l’evidència són dades i resultats que recolzen una hipòtesi o conclusió i han de ser fiables i verificables.

Entre les proves s’hi destaquen les proves directes i les circumstancials. Les proves directes presenten el fet tal com és (per exemple, un testimoni que va veure l’esdeveniment o un document que estableix un fet). Les proves circumstancials infereixen un fet a partir d’altres fets o indicis. A més, poden ser documentals, audiovisuals, pericials o derivades de tecnologies modernes (registre digital, metadades, etc.).

La valoració de les proves depèn de la normativa aplicable. Les proves han de ser rellevants i admissibles; poden ser excloses si són il·lícites o irrelevants, o si vulneren drets fonamentals. La càrrega de la prova recau en la part que reclama un fet. En el dret penal, normalment s’exigeix un grau de certesa al voltant del fet més enllà de qualsevol dubte raonable; en el dret civil, sovint és suficient la preponderància de la prova (probabilitat més alta que no).

Les devidències poden estar subjectes a biaixos, errors de recollida o problemes de fiabilitat. En ciència, l’evidència es valora per la replicabilitat, la transparència metodològica i la revisió entre iguals; en dret, la valoració és una qüestió de tècnica jurídica i jurisprudència. En tots els àmbits, la qualitat de les evidències és essencial per a conclusions justes.