centrifugació

La centrífugació és una tècnica de separació que utilitza la força centrífuga generada pel gir d’una mostra dins d’una centrífuga. A mesura que la mostra rota, els components amb diferents densitats i grandàries sedimenten a ritmes diferents, de manera que es poden obtenir fraccions més pures o concentrades per separació successiva.

El principi es basa en la combinació de densitat, mida i temps de sedimentació. En un rotor en rotació, cada partícula experimenta una força que empenya cap a l’exterior, i la força resultant es mesura com a g o RCf (fuerza centrífuga relativa). La velocitat de sedimentació depèn de la densitat del fragment, de la seva mida i de la ràtio de densitat entre les fases. Una expressió habitual és RCF = 1,118×10^-5 × r × (rpm)^2, on r és el radi en centímetres.

Hi ha diverses formes de centrífugació. La centrífugació diferencial separa components segons densitat i mida emprant diferents velocitats i temps. La centrífugació en gradients de densitat (gradients isopycniques) separa segons densitat utilitzant gradients de sucrosa, ureà o altres dissolvents. L’ultracentrifugació opera a pressions molt altes (més de 100 000 g) i és útil per separar grans complexes macromolulars i subcel·lulars. S’utilitzen diferents tipus de rotor, com els de angle fix i els oscil·lants, segons la necessitat de separació i la configuració de les aus non.

Aplicacions comuns inclouen la separació de cèl·lules i orgànuls en biologia molecular i bioquímica, la preparació de mostres en clínica i diagnòstic, i processos industrials com la clarificació de sucs i l’extracció de components específics. La centrífugació requereix preparació acurada de la mostra, equilibratge dels tubs i control de temperatura per evitar degradacions.