abstracció

L'abstracció és un procés conceptual que consisteix a reduir la informació i la complexitat d'un fenomen per enfocar-se en les propietats essencials que comparteixen els seus casos particulars. A partir d'això, es poden formar conceptes generals, categories i models que expliquin o representin la realitat de manera més manejable.

Etymologia: Prové del llatí abstractio, de abs- 'separar' i trahere 'traure, traçar'. La forma catalana abstracció s'ha consolidat a través de les llengües romàniques i s'utilitza avui per descriure aquest fenomen en diferents disciplines.

Àmbits d'aplicació: En art, l'abstracció implica deixar de fer una representació literal i concentrar-se en formes, colors i textures per expressar idees o sensacions més que objectes concrets. En matemàtiques i ciències formals, l'abstracció permet crear estructures com conjunts, funcions, grups i espais, estudiant-ne propietats i relacions sense referència a elements físics. En informàtica, facilita la gestió de la complexitat mitjançant la definició de tipus de dades, interfícies i capes de programació, que amaguen detalls d'implementació i ofereixen solucions reutilitzables.

Impacte i consideracions: L'abstracció és una eina fonamental en ciència i cultura, però pot comportar riscos si la connexió amb la realitat o amb detalls rellevants es perd. L'èxit d'una abstracció depèn de triar el nivell d'aproximació adequat a l'objectiu.