Recessió

Recessió, o recessió econòmica, és una etapa del cicle econòmic durant la qual l’activitat econòmica es contrau de manera generalitzada durant un període notable. En la pràctica, s’identifica sovint amb una caiguda del Producte Interior Brut (PIB) durant dos trimestres consecutius, encara que les definicions poden variar segons les fonts i les mesures estadístiques.

Les causes poden ser diverses: xocs de demanda i oferta, crisi financera o de crèdit, desaceleració de la inversió i del consum, altes taxes d’interès, desequilibris externs o reformes estructurals que redueixen la confiança i la despesa. La recessió s’acompanya habitualment d’una disminució de la producció, de la confiança dels agents econòmics i d’una contracció de la inversió.

Els indicadors clau inclouen el PIB en negatiu durant períodes successius, caiguda de la producció industrial, augment de la desocupació, disminució de les vendes i pressions sobre ingressos i ingrésos familiars. A mesura que la demanda baixa, les empreses poden reduir la producció, tallar empleats i ajornar inversions, amb efectes en cadenes de suministrament i mercats laborals.

Les polítiques per contrarestar una recessió acostumen a combinar mesures fiscals i monetàries dirigides a estimular la demanda. Això pot incloure reduccions de tipus d’interès, facilitats de liquiditat i estímuls pressupostaris, inversions públiques i reformes estructurals que augmentin la productivitat. En regions amb moneda compartida, la política monetària és menys autònoma, la qual cosa afecta les opcions de resposta. La recerca d’una sortida estableix un equilibri entre estimular l’activitat i controlar la inflació i el deute públic.