Intimidació

L’intimidació és l’acte de provocar por o inseguretat en una persona mitjançant amenaces, coacció o pressió psicològica, amb la finalitat de controlar, sotmetre o influir en les decisions d’una altra persona o d’un grup. Pot manifestar-se de forma directa o indirecta, física o verbal, i pot produir-se en relacions individuals o en contextos socials.

Les formes principals inclouen amenaces de violència, insult, humiliació, difamació, coacció emocional o econòmica, i el control de contactes o mobilitat; també pot utilitzar avantatges jeràrquics per pressionar. La ciberintimidació, que té lloc a través de mitjans digitals com xarxes socials o missatgeria, és una modalitat cada cops més recurrent.

Els àmbits de referència inclouen l’educació (escoles i instituts), el món laboral, l’esport i els espais públics. L’intimidació pot ser individual o col·lectiva (mobbing). Els seus efectes poden ser importants: ansietat, depressió, baixa autoestima, estrès, trastorns del son i reducció de participació o drets.

Des del punt de vista legal i institucional, l’intimidació pot constituir una conducta sancionable en molts sistemes jurídics, ja sigui penal, civil o administratiu. Les organitzacions poden establir protocols de prevenció i de resposta, així com canals de denúncia. Les víctimes poden buscar suport psicològic i assessorament legal, conservar proves i demanar mesures de protecció o ordre de restricció.

La prevenció se centra en educar sobre el respecte, establir normes clares i promoure entorns inclusius. També és essencial fomentar la denúncia precoç, la intervencció de tercers i la formació en alfabetització digital per reduir la ciberintimidació.