Automedicació

Automedicació és l’ús de medicaments sense prescripció per tractar símptomes lleus o problemes de salut coneguts, per compte propi i segons les instruccions de l’etiqueta. Forma part de l’autogestió de la salut i sovint implica productes de venda lliure, suplements i preparats d’ús domèstic. La automedicació no és igual a teràpies prescrites pel professional de salut.

Normalment abasta analgèsics i antipirètics (paracetamol, ibuprofèn), antiàcids, descongestionants, antihistamínics, laxants, antiemètics, medicaments tòpics i suplements dietètics. La disponibilitat i la regulació dels medicaments de venda lliure varien segons el país o la regió, i alguns pobles poden exigir recepta per a certs fàrmacs.

Beneficis i riscos: pot permetre alleujar sis i millorar la comoditat sense despeses o visites mèdiques innecessàries. Com a contrapartida, comporta riscos com reaccions adverses, interaccions amb altres medicines, dosis inapropiades, o enmascarament de malalties que necessiten atenció mèdica. En alguns casos, l’automedicació pot retardar un diagnòstic o tractament adequat, especialment en persones amb malalties cròniques, embarassades, nens o adults grans.

Bones pràctiques: llegir i seguir les instruccions de l’etiqueta, conèixer possibles interaccions amb altres medicines o substàncies, evitar utilitzar múltiples productes amb el mateix principi actiu, controlar la caducitat i evitar compartir medicaments. Si els símptomes persisteixen, empitjoren o apareixen signes atípics, s’ha de consultar un professional de la salut.

Antibiòtics i regulacions: l’automedicació d’antibiòtics és especialment problemàtica i, en molts llocs, requereix recepta per evitar la resistència. En general, és important utilitzar l’automedicació de manera responsable i buscar atenció professional quan sigui necessari.