Antibiòtics

Els antibiòtics són substàncies capaces de matar o frenar el creixement de microorganismes, principalment bacteris, i s’utilitzen per al tractament de les infeccions bacterianes. Poden ser produïts per fongs o bacteris, o ser sintètics o semi-sintètics. Des del descobriment de la penicil·lina per Alexander Fleming el 1928, s’han desenvolupat nombroses famílies per al tractament clínic.

Mecanismes d’acció: la major part actua inhibint un pas essencial de la vida bacteriana. Alguns impedeixen la síntesi de la paret cel·lular (p. ex. betalactàmics); d’altres inhibeixen la síntesi de proteïnes o la d’àcids nucleics; alguns afecten la membrana cel·lular. En general, poden ser bactericídics (mateixen les cèl·lules) o bacteriostàtics (detenen la seva multiplicació).

Espectre i ús: els antibiòtics poden tenir espectre ampli o estreta. L’elecció depèn de la possible causa de la infecció i de les proves de susceptibilitat. La prescripció sens dubte es basa en mesures de confort clínic i resultats de laboratori, per evitar la selecció de resistència i efectes en la microbiota.

Resistència i seguretat: la resistència bacteriana és difícil de combatre i augmenta quan s’abusa o quan s’abandona un tractament. Factors clau inclouen ús desaconsegut, dosis inadequades o llargues, i administració en agricultura. Efectes adversos poden incloure al·lèrgies, trastorns gastrointestinals i augment del risc de diarrea associada a Clostridioides difficile. Cal, per tant, utilitzar-los amb supervisió mèdica i completar els cursos prescrits.

Gestió i recerca: la salut pública promou l’ús responsable (antibiòtic stewardship), prevenció d’infeccions, vacunacions i higiene. En investigació, s’exploren noves classes d’antibiòtics, alternatius terapèutics i estratègies per frenar l’aparició de resistència, així com multimodalitats per mantenir la utilitat d’aquests fàrmacs.