teòrics

Teòrics, en català, és el plural de teòric i s’utilitza com a substantiu per referir-se a persones que desenvolupen, analitzen o defensen marcs teòrics, hipòtesis i models conceptuals. En la pràctica, un teòric és un acadèmic o pensador centrat en la formació de principis i explicacions susceptibles de verificació, més que en la implementació immediata. El terme s’utilitza en diverses disciplines, com la filosofia, la ciència, les ciències socials i l’economia.

Etymologia: Prové del grec theōrikos, passant pel llatí theoricus; en català s’ha adoptat com teòric, amb plural teòrics i, en la forma femenina, teòrica i teòriques (plural femení). La diferència entre teòrica (femení singular) i teòriques (femení plural) és una característica normal de la flexió de gènere i nombre en català.

Funcions i camps: els teòrics desenvolupen marcs teòrics, models i explicacions que permeten entendre fenòmens i predir comportaments en diversos àmbits. Són presents en la filosofia, la física teòrica, l’economia teòrica i les ciències socials, entre d’altres. En la pràctica acadèmica, poden revisar hipòtesis existents, proposar estructures conceptuals noves i debatre les limitacions de les teories actuals.

Relació amb la teoria i la pràctica: el terme sovint descriu una orientació cap a la conceptualització i l’anàlisi, en contrast amb l’aplicació pràctica o tècnica. Aquesta distinció ajuda a comprendre les dinàmiques entre recerca fonamental i desenvolupament d’aplicacions.

Vegeu també: Teoria, Teoria científica, Filosofia de la ciència, Model.