supòsicions

Les supòsicions són afirmacions o creences assignades com a veritables sense evidència directa i que serveixen de punt de partida per al raonament, el disseny de projectes o l’analisi. En contextos com la ciència, l’economia o l’enginyeria, permeten simplificar la realitat, establir relacions i plantejar hipòtesis que després poden ser comprovades o refutades. Reconèixer-les és essencial per a la transparència i la credibilitat de l’estudi.

Procedeixen del llatí suppositio, i han entrat en català com supòsits i supòsicions a través d’ella. Aquestes suposicions poden ser explícites (formulades per escrit) o implícites (presentes en la pràctica sense declaració). També poden ser justificades o no, segons si estan recolzades per dades o teories prèvies.

En la pràctica, convé distingir tipus de supòsicions: explícites o implícites, i justificades o no justificades. Una bona gestió implica documentar-les, explicitant les seves bases, assenyalar les incerteses i sotmetre-les a proves o a anàlisis de sensibilitat. Això permet confirmar fins a quin punt les conclusions depenen de cada supòsit i prescriu mesures de mitigació si cal.

Quan es transforma una supòsició en pregunta verificable, pot convertir-se en hipòtesi i sotmetre’s a prova empírica. Exemples comuns inclouen concloure que una estratègia és rendible assumint que els costos no varien, o preveure un comportament de mercat sota un conjunt de suposicions introduïdes en el model.