satisfacció

La satisfacció és l'estat de percepció positiva que experimenta una persona quan considera que s'han satisfet les seves necessitats, desitjos o expectatives. Pot abastar àmbits diversos, com la satisfacció amb un producte, una relació, una feina o el seu benestar general. A nivell psicològic, la satisfacció s'utilitza per descriure la resposta afectiva a una situació o resultat percebut com acceptable o desitjat.

La paraula prové del llatí satisfactio, del substrat satis "suficient" i facere "fer". A l'ús català s'ha documentat des de l'edat mitjana i és rellevant en àmbits quotidians i acadèmics.

En psicologia social i de la motivació, la satisfacció és estudiada com a component del benestar subjectiu. En economia i gestió, es distingeix entre satisfacció del consumidor, satisfacció laboral i satisfacció de vida, a vegades mesurades mitjançant escales d'autoavaluació o indicadors com la puntuació de satisfacció (CSAT) o qüestionaris de qualitat de vida.

Mides: En recerca i pràctica, la satisfacció s'avalua amb preguntes sobre la seva intensitat i durada, i s'analitza la relació entre expectatives i resultats. A nivell teòric, pot enllaçar amb la noció de gratificació, contentment i felicitat, però és un concepte més específic orientat a l'acompliment de necessitats concretes.

És important distingir satisfacció d'alegria immediata o felicitat perllongada; la primera és sovint efímera i contextual, mentre que la segona és més estable. La satisfacció pot variar segons cultura, valors personals i circumstàncies socials.

Vegeu també felicitat, contingut, gratificació.